El Pla de Barris: intervenint sense la veu del veïnat
Per Joan Martínez, president de la CONFAVC.
Ara que el Pla de Barris del departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat compleix cinc anys i arrenquen nous programes bessons com la Llei per la regularització i millora de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics cal fer una reflexió en veu alta de les llums i les ombres del primer. També de lescassa veu que actualment tenim les entitats veïnals a lhora de dissenyar les intervencions concretes quan es despleguen als territoris que sels concedeix les ajudes.
Des dels seus inicis, el Pla de Barris sha centrat en les intervencions urbanístiques. Sens dubte un fet important, com laposta que es prioritzi atorgar les ajudes als territoris on la cohesió social ha estat malmesa. Però aquestes dues premisses no asseguren avançar en la millora de la qualitat de vida del veïnat ja que els principals objectius de les intervencions shaurien de focalitzar en com les persones dels barris usen aquestes infraestructures i per a això és imprescindible lacció social, que hauria desdevenir laposta central.
A més, i daquí es perfila la principal ombra, el disseny daquestes intervencions són pensades pels equips tècnics dels ajuntaments. Per això, en general els plans que es despleguen són vistos com realitats llunyanes: com a propostes que venen dissenyades des de fora, amb un dirigisme totalment intencionat. Aquest plantejament inicial fa que les intervencions no es veuen com una aposta de les organitzacions que estan treballant als territoris, i siguin mancats de protagonisme veïnal des del moment mateix didear les intervencions fins a la manera de desplegar-les.
Òbviament el nostre interès és que es pugui anar molts més enllà, incrementant la participació de les organitzacions veïnals en totes les etapes dels projectes: des del disseny fins lexecució daquests. Per tant, penso que hem davançar per potenciar el protagonisme de les associacions veïnals i del teixit associatiu. Sabem, com ningú, que generar un procés de participació és, en general, llarg i complex, i requereix guanyar-se la confiança dels veïns i de les veïnes. Però és imprescindible donar el pas.
Ara que el Pla de Barris del departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat compleix cinc anys i arrenquen nous programes bessons com la Llei per la regularització i millora de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics cal fer una reflexió en veu alta de les llums i les ombres del primer. També de lescassa veu que actualment tenim les entitats veïnals a lhora de dissenyar les intervencions concretes quan es despleguen als territoris que sels concedeix les ajudes.
Des dels seus inicis, el Pla de Barris sha centrat en les intervencions urbanístiques. Sens dubte un fet important, com laposta que es prioritzi atorgar les ajudes als territoris on la cohesió social ha estat malmesa. Però aquestes dues premisses no asseguren avançar en la millora de la qualitat de vida del veïnat ja que els principals objectius de les intervencions shaurien de focalitzar en com les persones dels barris usen aquestes infraestructures i per a això és imprescindible lacció social, que hauria desdevenir laposta central.
A més, i daquí es perfila la principal ombra, el disseny daquestes intervencions són pensades pels equips tècnics dels ajuntaments. Per això, en general els plans que es despleguen són vistos com realitats llunyanes: com a propostes que venen dissenyades des de fora, amb un dirigisme totalment intencionat. Aquest plantejament inicial fa que les intervencions no es veuen com una aposta de les organitzacions que estan treballant als territoris, i siguin mancats de protagonisme veïnal des del moment mateix didear les intervencions fins a la manera de desplegar-les.
Òbviament el nostre interès és que es pugui anar molts més enllà, incrementant la participació de les organitzacions veïnals en totes les etapes dels projectes: des del disseny fins lexecució daquests. Per tant, penso que hem davançar per potenciar el protagonisme de les associacions veïnals i del teixit associatiu. Sabem, com ningú, que generar un procés de participació és, en general, llarg i complex, i requereix guanyar-se la confiança dels veïns i de les veïnes. Però és imprescindible donar el pas.
0 comentarios