El transport públic; un dret social
Per Joan Martínez, president de la Confederació dAssociacions Veïnals de Catalunya
Una vegada més, encetem el nou any amb una alça generalitzada de les tarifes del transport públic que es sitúa molt per sobre de lIPC del mes de novembre (0,3%) i desembre (0,9). Per exemple, els bitllets de Rodalies de Renfe shan disparat un 6%, i els de mitja distància, un 5%. Les tarifes del transport metropolità metro, autobús, tramvia i Ferrocarrils de la Generalitat- també shan apujat considerablement: només el bitllet senzill es dispara i salça un 3,70%. Els tres títols més utilitzats, T-10, T-50/30 i T-Mes, que concentren el 97% de les validacions, augmenten un 19% de mitjana; sis vegades lIPC del mes de novembre.
Davant daquestes alces un es pregunta: com és que ni la Generalitat que presideix el consorci de lAutoritat del Transport Metropolità (ATM)- ni el Govern central -abans de traspassar Renfe- van considerar que aquests increments colpegen directament les butxaques dels usuaris i usuàries i no es basen en una fiscalitat redistributiva? Que aquests augments atempten contra les economies afeblides de molts veïns i veïnes, precaritzades fa temps per la crisi econòmica, un atur creixent, les EROs i el sobreendeutament familiar?
Lany passat les associacions de veïns i veïnes varem sortir el carrer precisament per denunciar els increments generalitzats dels preus dels serveis bàsics. Serveis com lelectricitat, el subministrament de laigua, la recollida de la brossa domèstica, i també del transport públic, per sobre de lIPC, i en una conjuntura de crisi econòmica que aleshores començava a fer trontollar leconomia del país.
Tampoc és casualitat, com hem denunciat entitats del moviment veïnal, els sindicats majoritaris i les organitzacions dusuaris i consumidors, que aquestes alces shagin aprovat sense haver estat convocat el Consell de Mobilitat de lATM, que és lòrgan consultiu dusuaris. Aquesta és la participació que les administracions públiques prediquen?
El cost de les noves infraestructures no hauria de ser assumit pels usuaris. Laccés a una bona mobilitat és un dret social, com el duna sanitat pública descentralitzada, laccés a un habitatge digne, i a uns equipaments culturals. Per això, i per garantir aquets dret, fa anys que entitats veïnals i de la societat civil hem estat alertant de la necessitat duna nova llei del finançament del transport públic. El seu accés és un dret social fonamental, que ha de vertebrar un territori més cohesionat i una igualtat doportunitats per a tot el veïnat. (llegir comunicat)
Publicado por CONFAVC en 13:36
Una vegada més, encetem el nou any amb una alça generalitzada de les tarifes del transport públic que es sitúa molt per sobre de lIPC del mes de novembre (0,3%) i desembre (0,9). Per exemple, els bitllets de Rodalies de Renfe shan disparat un 6%, i els de mitja distància, un 5%. Les tarifes del transport metropolità metro, autobús, tramvia i Ferrocarrils de la Generalitat- també shan apujat considerablement: només el bitllet senzill es dispara i salça un 3,70%. Els tres títols més utilitzats, T-10, T-50/30 i T-Mes, que concentren el 97% de les validacions, augmenten un 19% de mitjana; sis vegades lIPC del mes de novembre.
Davant daquestes alces un es pregunta: com és que ni la Generalitat que presideix el consorci de lAutoritat del Transport Metropolità (ATM)- ni el Govern central -abans de traspassar Renfe- van considerar que aquests increments colpegen directament les butxaques dels usuaris i usuàries i no es basen en una fiscalitat redistributiva? Que aquests augments atempten contra les economies afeblides de molts veïns i veïnes, precaritzades fa temps per la crisi econòmica, un atur creixent, les EROs i el sobreendeutament familiar?
Lany passat les associacions de veïns i veïnes varem sortir el carrer precisament per denunciar els increments generalitzats dels preus dels serveis bàsics. Serveis com lelectricitat, el subministrament de laigua, la recollida de la brossa domèstica, i també del transport públic, per sobre de lIPC, i en una conjuntura de crisi econòmica que aleshores començava a fer trontollar leconomia del país.
Tampoc és casualitat, com hem denunciat entitats del moviment veïnal, els sindicats majoritaris i les organitzacions dusuaris i consumidors, que aquestes alces shagin aprovat sense haver estat convocat el Consell de Mobilitat de lATM, que és lòrgan consultiu dusuaris. Aquesta és la participació que les administracions públiques prediquen?
El cost de les noves infraestructures no hauria de ser assumit pels usuaris. Laccés a una bona mobilitat és un dret social, com el duna sanitat pública descentralitzada, laccés a un habitatge digne, i a uns equipaments culturals. Per això, i per garantir aquets dret, fa anys que entitats veïnals i de la societat civil hem estat alertant de la necessitat duna nova llei del finançament del transport públic. El seu accés és un dret social fonamental, que ha de vertebrar un territori més cohesionat i una igualtat doportunitats per a tot el veïnat. (llegir comunicat)
Publicado por CONFAVC en 13:36
0 comentarios