Com s'ha teixit la privatització de la sanitat?
Per lequip de la Coordinadora ciutadana en defensa dels serveis públics i contra les privatitzacions
Des del moment en què es van transferir les competències en matèria de sanitat a les comunitats autònomes, el procés de privatització de la sanitat pública ha estat imparable. Per entendre a quina direcció va aquest procés només cal veure el que ha succeït a lInstitut Català de la Salut: (ICS) un deteriorament planificat dels serveis per manca dinversions, tals com el banc de sang, les ressonàncies magnètiques, els serveis de cuina, manteniment, la bugaderia, laparcament, etc. Daquesta manera quedava justificada la privatització daquests serveis i saigualien les protestes per part dels usuaris i usuàries.
Aquestes mesures són senyals inequívoques de la voluntat política, amb independència del seu signe, per acabar amb la salut com un dret bàsic de la ciutadania.
A Catalunya, fins i tot abans de laprovació de la Llei bàsica 15/97 de Noves formes de gestió -recolzada per CIU, PP i PSOE i amb la complicitat dels sindicats majoritaris-, CIU va ser pionera en la introducció de diferents fórmules de gestió privada amb ànim de lucre en els centres públics. Es van crear els consorcis, les fundacions, les societats estatals, etc.. En són exemples el Consorci de Terrassa i el Consorci Cap de la Torrassa.
El govern del tripartit, lluny de paralitzar la privatització, ha seguit aprofundint en aquest camí mitjançant laprovació, al 2007, de la llei que ha permès reconvertir lICS en empresa pública de gestió privada.
Ara, i amb lexcusa de la crisi econòmica, el PSC està plantejant obertament laplicació de mesures totalment neoliberals, com establir el copagament en la sanitat mentre difon les bondats de la collaboració público-privada per a la construcció i explotació dinfrastructures públiques.
En aquest context, ens trobem davant la confluència de polítiques executades per partits en teoria de diferents signes. Mentre a Madrid i a València és el PP el que executa privatitzacions salvatges que han deteriorat greument les seves xarxes sanitàries públiques, lesquerra institucional catalana aplica el mateix model FPI al nou hospital de Sant Joan Despí Amadeu Broggi: ha cedit la seva explotació durant 30 anys a La Caixa i a les empreses del Grup Sumarroca per la seva inversió.
Levidència internacional i la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) reconeixen aquest model com una bomba financera de rellotgeria per als sistemes públics, a més de presentar pitjors indicadors de qualitat.
És evident que aquestes mesures legislatives han permès aquest procés de descapitalització i deteriorament deliberat de la sanitat pública. Han accelerat lexistència de llistes despera per a patologies greus, com les de cor i els endarreriments en la diagnosi de malalties tan greus com el càncer, així com la permanent saturació de les urgències i la demora de mesos per a qualsevol prova. Aquests exemples són un reflex daquest deteriorament assistencial, planificat amb lobjectiu concret de traslladar els milers de milions deuros que dediquem a la sanitat pública cap a les butxaques dels inversors privats que han posat els seus ulls en sectors com la sanitat davant de lenfonsament dels beneficis en els sectors més especulatius.
Lestratègia dabandonament i desprestigi ha estat orquestrada pels diferents governs en connivència amb els grups de pressió econòmica amb interessos en el sector. Per això no han dubtat en fer servir els seus mitjans de desinformació per bombardejar a la població amb els fals concepte que el privat funciona millor i que la solució als problemes de la sanitat passa per aplicar mesures empresarials.
La salut no ha de ser un negoci. La pretesa rendibilitat econòmica de la sanitat només es pot aconseguir a costa dels pacients, donant una atenció pitjor, excloent als no rentables, eliminant prestacions fins ara gratuïtes.... També la dels treballadors i treballadores, reduint la quantitat i empitjorant les seves condicions de treball.
Des del moment en què es van transferir les competències en matèria de sanitat a les comunitats autònomes, el procés de privatització de la sanitat pública ha estat imparable. Per entendre a quina direcció va aquest procés només cal veure el que ha succeït a lInstitut Català de la Salut: (ICS) un deteriorament planificat dels serveis per manca dinversions, tals com el banc de sang, les ressonàncies magnètiques, els serveis de cuina, manteniment, la bugaderia, laparcament, etc. Daquesta manera quedava justificada la privatització daquests serveis i saigualien les protestes per part dels usuaris i usuàries.
Aquestes mesures són senyals inequívoques de la voluntat política, amb independència del seu signe, per acabar amb la salut com un dret bàsic de la ciutadania.
A Catalunya, fins i tot abans de laprovació de la Llei bàsica 15/97 de Noves formes de gestió -recolzada per CIU, PP i PSOE i amb la complicitat dels sindicats majoritaris-, CIU va ser pionera en la introducció de diferents fórmules de gestió privada amb ànim de lucre en els centres públics. Es van crear els consorcis, les fundacions, les societats estatals, etc.. En són exemples el Consorci de Terrassa i el Consorci Cap de la Torrassa.
El govern del tripartit, lluny de paralitzar la privatització, ha seguit aprofundint en aquest camí mitjançant laprovació, al 2007, de la llei que ha permès reconvertir lICS en empresa pública de gestió privada.
Ara, i amb lexcusa de la crisi econòmica, el PSC està plantejant obertament laplicació de mesures totalment neoliberals, com establir el copagament en la sanitat mentre difon les bondats de la collaboració público-privada per a la construcció i explotació dinfrastructures públiques.
En aquest context, ens trobem davant la confluència de polítiques executades per partits en teoria de diferents signes. Mentre a Madrid i a València és el PP el que executa privatitzacions salvatges que han deteriorat greument les seves xarxes sanitàries públiques, lesquerra institucional catalana aplica el mateix model FPI al nou hospital de Sant Joan Despí Amadeu Broggi: ha cedit la seva explotació durant 30 anys a La Caixa i a les empreses del Grup Sumarroca per la seva inversió.
Levidència internacional i la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) reconeixen aquest model com una bomba financera de rellotgeria per als sistemes públics, a més de presentar pitjors indicadors de qualitat.
És evident que aquestes mesures legislatives han permès aquest procés de descapitalització i deteriorament deliberat de la sanitat pública. Han accelerat lexistència de llistes despera per a patologies greus, com les de cor i els endarreriments en la diagnosi de malalties tan greus com el càncer, així com la permanent saturació de les urgències i la demora de mesos per a qualsevol prova. Aquests exemples són un reflex daquest deteriorament assistencial, planificat amb lobjectiu concret de traslladar els milers de milions deuros que dediquem a la sanitat pública cap a les butxaques dels inversors privats que han posat els seus ulls en sectors com la sanitat davant de lenfonsament dels beneficis en els sectors més especulatius.
Lestratègia dabandonament i desprestigi ha estat orquestrada pels diferents governs en connivència amb els grups de pressió econòmica amb interessos en el sector. Per això no han dubtat en fer servir els seus mitjans de desinformació per bombardejar a la població amb els fals concepte que el privat funciona millor i que la solució als problemes de la sanitat passa per aplicar mesures empresarials.
La salut no ha de ser un negoci. La pretesa rendibilitat econòmica de la sanitat només es pot aconseguir a costa dels pacients, donant una atenció pitjor, excloent als no rentables, eliminant prestacions fins ara gratuïtes.... També la dels treballadors i treballadores, reduint la quantitat i empitjorant les seves condicions de treball.
0 comentarios