EL poder de la comunicació és el teu dret

Per Laura Bergés, de l'Assemblea per la Comunicació Social

Que la informació és poder és una d’aquelles dites conegudes, però potser no està tant clar el dret que tenim tots a difondre informació i opinions a través de TOTS els diferents mitjans de comunicació disponibles. Un dret recollit en la declaració dels drets humans, en la nostra constitució, en les normatives europees... un dret sense el qual poc podrem exercir-ne o reclamar-ne d’altres, però que tot sovint topa amb les traves de la realitat del sistema de mitjans de comunicació que tenim.

La gent més activa socialment es troba sovint aquestes traves, que fan que per aconseguir un minut al telenotícies hagis de muntar algun sidral, que, finalment, acaba tapant la informació que realment volies fer arribar al públic.

És per això que, davant els límits d’un sistema de mitjans caracteritzat per la concentració empresarial, el sensacionalisme, la publicitat, la politització partidista i la manca de pluralisme en els temes i els actors que accedeixen a l’espai públic, tenen tanta importància els anomenats mitjans lliures, alternatius, comunitaris... Els mitjans propis dels col·lectius, agrupacions, moviments, activistes...

Aquests mitjans però, viuen en una certa marginalitat, per les dificultats econòmiques per mantenir-los i, en el cas de la ràdio i la televisió, per culpa d’una legislació que només ha contemplat l’opció de mitjans d’empreses privades o mitjans de l’estat (és a dir, controlats pels partits polítics que manen en cada nivell de l’administració, estatal, autonòmica o local).


Ara, però, sembla que s’està avançant en la legalització dels mitjans lliures, tot i que amb timidesa. Com si els polítics tinguessin por del que la gent pot dir si li deixen disposar lliurement de mitjans propis. O com si tinguessin por de les pressions de les empreses privades, que no volen predre ni un centímetre d’espai radioelèctric, encara que d’altra banda no tinguin diners ni res interessant a dir per omplir tot l’espai que ja tenen.

Això és el que el que està passant amb el reglament que la Generalitat ha preparat per regular, finalment, les ràdios i televisions lliures i comunitàries, sense afany de lucre. I és també el que passa amb la nova Llei de l’Audiovisual que està a punt d’aprovar-se a Espanya.

La cara positiva, en els dos casos, és que hi ha un reconeixement legal d’aquest mitjans, considerats il·legals fins avui. La cara negativa, és que continua essent un reconeixement marginal, sense garanties per a l’existència d’aquests mitjans en un entorn dominat per grans empreses.

És per això que des dels propis mitjans lliures s’estan fent diverses accions, a Catalunya i a Espanya, per reclamar una regulació que no tingui por dels mitjans de comunicació de la societat, sinó que, al contrari, garanteixi aquests espais per a la llibertat d’expressió i la difusió d’informacions i opinions des de la societat.

EN RECORD DE LA MORT D´EN JOHN

Des de la federació d´ associacions de veïns/es volem expressar el nostre condol als pares, germana, familiars i amics d´ en John.
Deciros que quando tengais necesidad de “platicar” con vuestros vecinos/as, la asociación de vecinos de vuestro barrio, Can Borrell en la calle Francesc Layret 14 ( los martes 19,30h ) y la federación, os escucharemos.
Finalment volem dir que aquesta familia procedent de Colombia buscant un país on millorar, les seves condicions de vida, va trovar un pais d´acolliment, reconegut arreu del mon: Catalunya, i van arribar a Mollet del Vallès l´ any 2004, i en virtut de la llei de reagrupament es van reunir tots plegats l´any 2006. A mes cal dir que son un exemple d´ integració dins de la nostre ciutat i barri.

La junta de la FAVM

Carles Pérez Canals – president

L’Associació de Veïns de Can Pantiquet demana una petita andana a La Casilla

L’Associació de Veïns de Can Pantiquet - La Casilla demana de nou aquests dies un baixador al barri de la Casilla, que "descongestionaria l’actual estació de Mollet - Sant Fost, ja que els usuaris de Can Pantiquet, la Vinyota i alguns polígons industrials tindrien el tren més a prop", expliquen des de l’Associació de Veïns d’aquest barri. Així, des de l’entitat asseguren que, anys enrere (concretament al 2004), ja havien fet aquesta proposta per aproximar el servei de tren als usuaris però se’ls hi va respondre que "les estacions estaven massa juntes i les unitats no complien els requisits necessaris d’acceleració i desacceleració idonis". Ara, amb el canvi de combois i la nova passarel·la per a vianants a la zona de la Vinyota, els veïns retornen a aquesta proposta. "Els combois estan preparats per al transport ràpid i màxim, amb parades freqüents", explica Francesc Puig, vicepresident de l’entitat.

D’altra banda, l’Ajuntament, que segons els veïns seria l’encarregat de fer la petició a les institucions pertinents, no creu necessària aquesta infraestructura per la proximitat de l’estació de Mollet-Sant Fost.



Aquesta informació es treta del semanari Mollet a má.

Resposta al Projecte de decret de Serveis de comunicació audiovisuals sense ànim de lucre

Resposta al Projecte de decret de Serveis de comunicació audiovisuals sense ànim de lucre

Els sotasignants manifestem la nostra decepció davant l'esborrany de projecte de decret de Serveis de comunicació audiovisuals sense ànim de lucre i demanem a la Conselleria i al CAC que reconsiderin la redacció d'aquest document atenent a les demandes del sector que ha de regular.

Com hem expressat repetidament, considerem que d'acord amb la importància que el mateix preàmbul reconeix als mitjans sense ànim de lucre; donada la històrica marginació d'aquests mitjans en el sistema legal espanyol i català —atípic cas a Europa—; i davant l'augment de la concentració empresarial en l'espai català de comunicació, considerem que el decret ha de tenir un enfoc garantista que en el seu redactat actual no té.

Per això creiem, d'acord amb la legislació d'altres països europeus i americans, amb les recomanacions del parlament europeu i les de l'Associació Mundial de Ràdios Comunitàries (AMARC), que:

-El decret ha de garantir que les associacions o fundacions vinculades a entitats comercials, partits polítics i organitzacions religioses no siguin considerades dins la categoria de mitjans sense ànim de lucre. Per delimitar el concepte de “mitjans del tercer sector” es pot partir de les definicions que fan els propis mitjans en els seus estatuts.

-El decret ha de garantir un percentatge de l'espectre radioelèctric per als mitjans lliures sense àfany de lucre; percentatge que des del propi sector considerem que ha de ser d'un terç. No té sentit té un reglament si no hi ha un espectre reservat per els mitjans que ha de regular.

-El decret ha de garantir la capacitat d'emissió dels mitjans sense afany de lucre. Això es podria fer establint obligacions de transmissió de senyal, no només pels operadors de cable, sinó també pels operadors de l'espectre públic radioelèctric; reservant espais en els plans urbanístics per a la col•locació d'antenes d'ús comunitari, reservant una banda d'espectre pels mitjans comunitaris i/o subvencionant la transmissió.

-Pel que fa al règim de llicències per a l'ús de l'espectre radioelèctric, el decret estableix un procediment de concurs similar al dels mitjans comercials. Procediment que pels requeriments econòmics i burocràtics que implica encaixa de mala manera amb les característiques del sector. Entenem que es podria establir un altre tipus de mecanisme menys farragós i diferent als concursos que compti, com a mínim, amb la participació de les iniciatives del tercer sector.

-Els requisits que s'estableixen per al Projecte de servei (article 8) no s'adeqüen a les dinàmiques de funcionament dels mitjans lliures i comunitaris. Per exemple, no es poden demanar alhora processos participatius i oberts i requerir un únic responsable editorial. Si els mitjans han de garantir l’exercici del dret de les persones a la difusió d'informacions i opinions, cada autor ha de ser responsable dels continguts que difon. Igualment, les exigències respecte les graelles de programació i justificacions haurien de tenir en compte el caràcter d’aquests mitjans, basats en el treball voluntari, amb dedicació parcial, processos de gestió i de producció participatius, que requereixen més temps que les rutines de producció dels mitjans convencionals.

-El decret oblida desenvolupar l'article 71 de la Llei 22/2005 de la comunicació audiovisual de Catalunya, relatiu a les mesures de foment dels mitjans sense afany de lucre.

-El decret hauria de garantir un reconeixement dels mitjans audiovisuals lliures i comunitaris que han estat en funcionament durant anys. Recordem que la regulació arriba amb trenta anys de retard, i per això s'haurien de tenir en compte les iniciatives de mitjans que, sense cap ànim de lucre, s'han desenvolupat durant aquest període. Aquest ha estat, a més, un criteri considerat en altres processos concessionals per al sector pivat comercial.

Els sotasignants confiem que aquestes consideracions siguin tingudes en compte en la reelaboració del Projecte de decret, abans de la seva publicació en el DOGC, obrint-lo així a un procés de participació real. Entenem que les persones del propi sector poden assessorar els responsables tècnics en l’elaboració del decret, d’acord amb els principis de governança que s’impulsen des d’organismes internacionals i des de les pròpies institucions catalanes.

SIGNEN:
Contrabanda FM
Community Media Forum Europe
Post Scriptum Radio
Ràdio Linia IV
Ràdio Bronka
Assemblea per la Comunicació Social
Ràdio RSK
Ràdio Pica
Setmanari La Directa

Mes pisos en zones d'equipaments del barri (Can Borrell)

Aquesta es la noticia extreta de Contrapunt:

•L’Incasòl construirà 80 pisos protegits més a Can Borrell
•L’Ajuntament permetrà a l’Institut Català del Sòl (Incasòl) la construcció d’una vuitantena d’habitatges protegits més als terrenys situats entre el carrer Ambròs i Lloreda, el parc i la ronda dels Pinetons.
•Així, el consistori haurà de modificar parcialment el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que actualment qualifica els terrenys dels nous pisos com a sòl per a equipaments educatius. Amb tot, aquesta parcel·la de Can Borrell mantindrà prop d’uns 10.000 metres quadrats per a aquests usos i seran entre 6.000 i 7.000 els que es destinaran a usos residencials.
L’operació és fruit d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i l’Incasòl, pel qual aquest darrer cedirà al consistori un solar de 9.323 m2, adjacent al nou hospital i on es preveu la contrucció del nou edifici judicial de la ciutat (en 5.600 m2) i una reserva d’espai per a futurs usos sanitaris. Un cop feta efectiva aquesta cessió de l’organisme vinculat al Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’Ajuntament podrà tornar a cedir part dels terrenys a la Generalitat, però aquest cop a la Conselleria de Justícia, per tal que es pugui licitar la construcció dels nous jutjats.
El conveni també preveu que l’Incasòl cedeixi a l’Ajuntament el 10% d’aprofitament mig de la zona residencial, d’uns 4.000 m2, per al sistema d’espais lliures.

La vuitantena de nous pisos en règim de protecció que es podran construir a la zona de la ronda dels Pinetons se suma als 180 ja licitats de l’Incasòl, que es destinaran a lloguers per a joves i gent gran, amb els baixos destinats a equipaments. El regidor de Planificació Urbanística assegurava que Mollet “continua necessitant habitatges socials per a totes les edats” i que la propera promoció “no tindrà en compte l’edat del sol·licitant”.

•Desde l’associació ens agradaria coneixer la opinió de la gent del barri, si us plau afegiu els vostres comentaris a aquest input

El transport públic; un dret social

Per Joan Martínez, president de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya


Una vegada més, encetem el nou any amb una alça generalitzada de les tarifes del transport públic que es sitúa molt per sobre de l’IPC del mes de novembre (0,3%) i desembre (0,9). Per exemple, els bitllets de Rodalies de Renfe s’han disparat un 6%, i els de mitja distància, un 5%. Les tarifes del transport metropolità – metro, autobús, tramvia i Ferrocarrils de la Generalitat- també s’han apujat considerablement: només el bitllet senzill es dispara i s’alça un 3,70%. Els tres títols més utilitzats, T-10, T-50/30 i T-Mes, que concentren el 97% de les validacions, augmenten un 1’9% de mitjana; sis vegades l’IPC del mes de novembre.


Davant d’aquestes alces un es pregunta: com és que ni la Generalitat – que presideix el consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM)- ni el Govern central -abans de traspassar Renfe- van considerar que aquests increments colpegen directament les butxaques dels usuaris i usuàries i no es basen en una fiscalitat redistributiva? Que aquests augments atempten contra les economies afeblides de molts veïns i veïnes, precaritzades fa temps per la crisi econòmica, un atur creixent, les ERO’s i el sobreendeutament familiar?


L’any passat les associacions de veïns i veïnes varem sortir el carrer precisament per denunciar els increments generalitzats dels preus dels serveis bàsics. Serveis com l’electricitat, el subministrament de l’aigua, la recollida de la brossa domèstica, i també del transport públic, per sobre de l’IPC, i en una conjuntura de crisi econòmica que aleshores començava a fer trontollar l’economia del país.



Tampoc és casualitat, com hem denunciat entitats del moviment veïnal, els sindicats majoritaris i les organitzacions d’usuaris i consumidors, que aquestes alces s’hagin aprovat sense haver estat convocat el Consell de Mobilitat de l’ATM, que és l’òrgan consultiu d’usuaris. Aquesta és la participació que les administracions públiques prediquen?


El cost de les noves infraestructures no hauria de ser assumit pels usuaris. L’accés a una bona mobilitat és un dret social, com el d’una sanitat pública descentralitzada, l’accés a un habitatge digne, i a uns equipaments culturals. Per això, i per garantir aquets dret, fa anys que entitats veïnals i de la societat civil hem estat alertant de la necessitat d’una nova llei del finançament del transport públic. El seu accés és un dret social fonamental, que ha de vertebrar un territori més cohesionat i una igualtat d’oportunitats per a tot el veïnat. (llegir comunicat)


Publicado por CONFAVC en 13:36

Homenaje al compañero Sr. Bernabé Soto Marin

El viernes 22 de Enero del 2010 a las 19:30h,

Tendrá lugar en la sede de la AA.VV Plana LLedó
el homenaje al compañero Benabé Soto

Situada en c/ Agricultura Nº 8. de Mollet del Vallés

40 anys d'acció veïnal a Barcelona i Madrid

40 anys d’acció veïnal a Barcelona i Madrid

Entrevista a Marc Andreu, comissari de l’exposició Barcelona-Madcrid, 40 anys d’acció veïnal
Per Neus Ràfols, tècnica de Comunicació de la CONFAVC




Barcelona-Madrid 40 anys d’acció veïnal és el nom de l’exposició que han organitzat les Federacions d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) i la Federación Regional de Asociaciones Vecinales de Madrid (FRAVM). A Barcelona aquest recorregut per la memòria històrica del moviment veïnal, es pot visitar a la Capella de Santa Àgata del Museu d’Història de Barcelona fins a l’1 de febrer. El periodista i historiador Marc Andreu, vinculat a la FAVB i un dels comissaris, ens explica el procés entre vestidors.



Quina reflexió voldria que s’emportessin els visitants d’aquest mirada entorn el moviment veïnal de la ciutat i de Madrid?

Desitjaria que tothom entengués que és tracta d’una exposició amb un format no convencional per rescatar de l’oblit les lluites i la memòria veïnal que han estat decisives en la construcció de la ciutat democràtica. Les 100 victòries veïnals sobre el mapa de Barcelona i les 80 sobre el mapa de Madrid que són el nucli de l’exposició tenen aquesta intenció. D’entrada pot xocar, però a l’exposició no destaquen les fotos o els clàssics panells explicatius, sinó un important treball de recerca documental (en textos, fotos i cartells) bolcat en forma de pàgina web (www.memoriaveinal.org) i accessible tant des de les pantalles tàctils de la mostra com des de qualsevol ordinador. Una recerca documental que també es pot veure en forma de dos audiovisuals (un de Barcelona i un altre de Madrid) i que estan ambientats per n centenar de cançons urbanes i de lluita que, al llarg de 40 anys, han acabat conformant la banda sonora de la memòria ciutadana de les dues ciutats.



Perquè es va optar per a fer un projecte en comú amb la federació veïnal de Madrid?

La idea de tirar endavant el projecte conjuntament va sorgir fa prop de dos anys a rel de la fluïda relació que mantenen les respectives federacions veïnals: FAVB i FRAVM. I la seva concreció en aquesta exposició va partir de la reflexió anticipada (i crec que encertada) de que, en la perspectiva dels 30 anys d’ajuntaments democràtics, corríem el risc de que la memòria de les lluites veïnals quedés relegada a l’oblit d’uns discursos commemoratius massa institucionalitzats. Així mateix, i en el context de la batalla de l’Estatut i d’altres realitats (fins i tot la rivalitat esportiva Barça-Madrid) que de vegades pretenen enfrontar les dues capitals, ens va semblar que podia ser encertat i pedagògic demostrar que, des de la base, i amb totes les diferències i particularitats que es vulgui, la ciutadania de Barcelona i de Madrid és capaç d’entendre’s i teixir solidaritats a partir d’una història paral•lela i d’uns reptes de present i futur en bona mesura compartits.





Amb quines dificultats s’ha trobat l’equip de treball alhora d’idear, organitzar i recollir la documentació de l’exposició?

Després de donar-hi algunes voltes inicials, la idea de l’exposició conjunta i en base a la reivindicació de l’impacte de lluites veïnals sobre els mapes i la realitat de les ciutats va sorgir de forma més o menys fàcil. El més complicat ha estat dur-la a bon port tenint present que el pressupost, a través d’ajudes i subvencions, ha estat molt limitat per una idea tant ambiciosa i que, de fet, tota la recerca documental i el treball de guionatge, redacció i coordinació s’han basat en allò que és consubstancial al moviment associatiu: la voluntarietat o la militància. Tant a Barcelona com a Madrid, poques desenes de persones hem treballat sense cobrar perquè aquesta mostra fos una realitat i, darrera nostre, hem tingut la valuosa però desigual ajuda de les associacions de veïns. Dels seus arxius massa poc organitzats i de la memòria d’un bon grapat d’activistes veïnals hem tret la majoria de dades i documents que han fet possible l’exposició. I ja us podeu imaginar que això no ha estat gens fàcil.



De les 100 victòries veïnals que exposa la mostra, quines destacaries com a més conquestes més representatives?

És impossible de destacar una victòria veïnal per damunt de les altres 99 sense que quedi coixa la imatge de la Barcelona dels barris. No obstant, si he d’escollir-ne una, escombro cap a casa, cap al meu barri, i trio la número 91, que fa referència a la lluita per recuperar la Mar Bella i les platges del Poblenou. És de justícia recordar que l’obertura de la ciutat al mar, tan pregonada per l’Ajuntament i que Manuel Vázquez Montalbán considerava “l’única conquesta real d’esquerres d’aquesta ciutat”, no es pot atribuir (només) als Jocs Olímpics de 1992. Després d’haver aturat l’especulatiu Pla de la Ribera, primera gran victòria veïnal de Barcelona, el 1974 l’Associació de Veïns de Poblenou va començar a reivindicar una platja on el que hi havia era un abocador. Si avui molta gent es pot banyar o simplement gaudir de les platges del Poblenou i del Parc del Litoral és gràcies a la lluita veïnal i a un moviment associatiu que el 1987 encara va haver de batallar per aconseguir que se soterrés la Ronda Litoral i no separés el mar del barri. De la mateixa manera que a Nou Barris van lluitar per aconseguir soterrar la Ronda de Dalt i evitar fractures entre barris. Victòries com aquestes, sovint no absolutes o només parcials, poden semblar avui òbvies però cal recordar que van costar dècades d’esforç i lluita col•lectiva.



El periodista i historiador Jaume Fabre conclou de la mostra que durant la Transició hi va haver una victòria veïnal cada mes i que en democràcia, la mitjana s’ha reduït a dues l’any…És preocupant aquesta pèrdua de conquestes del moviment veïnal?

Més que preocupant, que ho és, sobretot és una constatació clara de la força que poden arribar a tenir els moviments socials en moments de canvi històric i que, en canvi, i paradoxalment, una democràcia consolidada atenua. Més que una reducció de la mitjana de victòries, en certa manera lògica un cop l’Ajuntament democràtic i els partits fan seves moltes demandes del moviment veïnal i les van materialitzant en major o menor grau, el que és realment preocupant és, d’una banda, la pèrdua (relativa) de capacitat de convocatòria i influència de les associacions de veïns i, de l’altra banda, la degradació (progressiva) de la participació democràtica i la perversió o manipulació per part municipal dels instruments que haurien de promoure precisament aquesta participació i, en definitiva, facilitar que la ciutadania segueixi construint i fent-se seva la ciutat a partir de noves conquestes.



Com s’imagina l’exposició de 80 anys del moviment veïnal. Hi haurà relleu generacional perquè 40 anys després hi hagi moviment veïnal a la ciutat? Quines noves temàtiques creus que hauria d’incorporar?

No tinc cap bola de vidre per preveure si d’aquí a 40 anys una nova exposició serà només retrospectiva o amb el moviment veïnal encara ben viu. El que sí no és difícil d’intuir en un món on cada cop les ciutats són més grans és que els moviments socials urbans no hauran desaparegut. Una altra cosa són les formes que adoptin aquests moviments socials urbans, que de ben segur seran diferents a les associacions de veïns que van néixer ara fa quatre dècades. Com, de fet, ja avui és diferent un moviment veïnal que, en lent però esperançador procés de rejoveniment, treballa més en xarxa amb altres entitats i moviments socials. Les associacions de veïns ja no són el melic del barri ni tenen tentacles per a totes les qüestions en forma de múltiples vocalies: urbanisme, dones, festes, cultura, joves, sanitat, mobilitat... Però el moviment veïnal, mantenint les seves línies de treball més clàssic (de l’urbanisme a la festa major), ha sabut (o ha de saber, si vol sobreviure i tenir un sentit) incorporar nous objectius a la seva lluita: des de la sostenibilitat als drets de ciutadania i a la ciutat, passant per la recuperació del patrimoni urbà i la memòria històrica veïnal.

Cooperativisme i consum responsable

Cooperativisme i consum responsable

Un article escrit per l'equip d'Arç Consum Responsable, SCCL / Vinyeta de Jaume Perich



L’expressió “consum responsable” té diversos significats. Generalment pensem que es refereix a allò que consumim (sigui un producte o un servei), però també pot tenir a veure amb el lloc on ho consumim, o la manera amb la qual pensem què hem de consumir, entre altres aspectes.

El consum responsable no consisteix només de comprar algun producte amb una etiqueta de “comerç just”, o de triar una empresa que col·labori amb ONG, sinó en una actitud vers el consum. I aquesta actitud es posa a la pràctica de diferents maneres.
En primer lloc, es tracta de reflexionar sobre les nostres necessitats. En el tipus de societats on vivim –i encara més per aquestes dates- les persones comprem productes i serveis que moltes vegades no necessitem realment, per una qüestió cultural, ja que consumir s’ha convertit en un signe de benestar (ja sigui per consumir menjar fins a electrodomèstics, joguines etc.)
Només amb una planificació acurada de les compres, i amb una valoració realista sobre què necessitem i si realment ho hem de comprar, o podem reutilitzar o reparar algun objecte que ja tenim, estaríem fent un primer pas per a ser uns consumidors més responsables.

En segon lloc, es tracta de valorar què consumim. Actualment al mercat hi ha productes que se certifiquen com a productes de comerç just, ecològics, artesanals etc, però també podem observar si els productes són produïts localment (és a dir, que no han hagut de viatjar milers de quilòmetres amb transports contaminants per arribar a casa nostra), si tenen envasos reciclables o utilitzen poc embalatge, si estan produïts per empreses d’inserció etc.

En tercer lloc, pensar on consumim. Podem comprar els productes o contractar els serveis a grans empreses mutlinacionals, cadenes de supermercats, grans centres comercials etc, o bé a comerços locals, mercats, o a empreses i organitzacions que treballen amb criteris de l’economia social i solidària.

Finalment, una darrera pràctica del consum responsable és organitzar-se, per tal que les persones consumidores esdevinguem actives en el consum, interaccionant directament amb els productors, distribuïdors etc. I una bona forma d’organitzar-se és a través d’una cooperativa de consumidors.

Arç Consum Responsable som una cooperativa de consum, que promovem el consum responsable de serveis, desenvolupant eines que facilitin als socis i sòcies aquestes accions que hem comentat. El nostre servei principal és l’oferta d’assegurances gestionades amb criteris de compra col·lectiva. A més estem implicats en el desenvolupament de l’assegurança ètica i solidària, distintiu que ja tenen alguns dels nostres productes.
Alhora estem desenvolupant altres serveis, a través d’acords amb altres entitats, com per exemple una Botiga Virtual de Consum Responsable, un servei d’Estalvi Ètic amb Coop57 o el servei de Cotxe Compartit d’Avancar.
Una de les vies per seguir millorant l’aspecte cooperatiu de la nostra entitat és el desenvolupament del cooperativisme de consum electrònic, de manera que els socis i sòcies puguin utilitzar les plataformes telemàtiques per consumir serveis i productes, i alhora per organitzar-se, per tal de desenvolupar nous serveis.


Publicado por CONFAVC en 13:52

El 36% de les persones ateses per Càritas el 2009 no havien anat mai als serveis socials

El 36% de les persones ateses per Càritas el 2009 no havien anat mai als serveis socials
La diòcesi de Barcelona ha cobert les necessitats de 48.000 persones fins al novembre, un 11% més que l’any passat
18/12/09 02:00 - Barcelona - Gent fent cua per recollir aliments aquest any a la parròquia Pompeia. Foto: ORIOL DURAN.1
Notícies de ...

Barcelona La tendència apuntada fa uns mesos s’ha acabat de confirmar. La crisi està colpint amb força les famílies i cada cop hi ha més gent que s’acosta per primer cop a Càritas per demanar ajuda. Són els «nous pobres», fonamentalment parelles amb fills que viuen de lloguer o immigrats en situació irregular que busquen feina. Ahir, Càritas Diocesana de Barcelona va fer balanç del 2009 fins al mes de novembre i va oferir una dada alarmant: el 36% de les 48.000 persones ateses en aquest període no s’havien adreçat mai a un servei social ni públic ni privat. Càritas preveu que a final d’any haurà atès prop de 50.000 persones, un 11% més que l’any passat i un 84% més que el 2007. El 61% hi han anat per iniciativa pròpia i el 20%, derivats dels serveis socials públics.

«Aquesta crisi ha trencat a moltes persones el fràgil equilibri en què vivien. Això comporta patiment emocional, ansietat, depressió i, en l’àmbit familiar, conflictes de parella i amb els fills.» El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Jordi Roglá, va ser ahir contundent a l’hora de descriure la situació que estan vivint moltes famílies. Els «nous pobres» són autònoms, petits empresaris i comercials, «gent que es pregunta com pot ser que això els estigui passant a ells», en paraules de Roglá. Representen el 36% dels 48.000 casos atesos aquest any per Càritas Diocesana de Barcelona, amb més de 300 punts d’atenció oberts a Barcelona i les comarques del Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Garraf, l’Alt Penedès, part del Maresme i part de l’Anoia.

La responsable de l’assistència social de Càritas a la diòcesi barcelonina, Mercè Darnell, va destacar que el 36% de les persones ateses aquest any són menors de 14 anys nascuts a famílies pobres que «si no millora la seva situació, poden patir-la tota la vida». Part d’aquests menors procedeixen de reagrupaments familiars d’immigrants que van arribar fa anys a Catalunya i que ara estan en situació d’atur o treballant en l’economia submergida.

L’habitatge és un dels problemes prioritaris, juntament amb la falta de feina, per a la població atesa per Càritas. De fet, un 34,5% de les famílies ateses viuen en habitacions de lloguer i un 35,2% viuen en pisos on han hagut de rellogar alguna habitació per pagar el lloguer o la hipoteca. Roglá va proposar ahir que les entitats financeres «puguin articular fórmules per contribuir a pal·liar la situació financera de les famílies».

Per origen geogràfic, un 31% dels atesos són de l’Estat espanyol, un 29% prové d’Amèrica Llatina i un 26%, del Magreb, sent els marroquins la nacionalitat majoritària. «Tots coincideixen en una cosa: volen feina, no subsidis», destaca Roglá.

Col·lapse dels serveis públics

Roglá adverteix que els centres socials de l’administració pública estan a la vora del col·lapse i lamenta que no es dediquin tots els esforços econòmics necessaris a l’ajuda social, «com es va fer amb el rescat bancari». El director de Càritas entén que si hi ha una situació especialment greu és perquè «l’estat del benestar no ha fet els deures» i ha permès que fins i tot en temps de bonança «la pobresa s’hagi mantingut al voltant del 18%».

Càritas preveu que l’any vinent la situació es mantindrà perquè encara que «la virulència i la velocitat de la crisi tendeix a disminuir», en la majoria dels casos no es tracta només de poder trobar una altra feina. «El temps de recuperació serà llarg, perquè molta gent ha quedat molt tocada i haurà d’iniciar un altre cop el camí cap a la integració social», subratlla Roglá.

Total de persones ateses des del gener al novembre
48.048 persones
Previsions fins a finals d’any
50.000 persones
Increment respecte l’any 2008
11%
Increment respecte l’any 2007
84%
Pressupost global
14 milions d’euros
Pressupost extra
3 milions
Pressupost destinat a ajuts econòmics
1,8 milions, el doble que l’any 2007
Edat de les persones ateses
Adults (41%)
Menors (36%)
Joves (20%)
Gent gran (3%)
Situació laboral
Atur (33%)
En situació irregular i busca feina (23%)
Té una feina no regularitzada (10%)
Treballa (11%)
Situació familiar
Parelles amb fills (36%)
Parella sense fills (5%)
Persona sola (34%)
Monoparental (15%)
Lloc d’origen
Estat espanyol (31%)
Amèrica Llatina (29%)
Magreb (26%)
1,8 milions en ajudes
Càritas Diocesana de Barcelona ha dedicat aquest any 14 milions d’euros a l’assistència social, amb un pressupost extra de 3 milions. D’aquest pressupost, l’entitat ha destinat 1,8 milions a ajudes econòmiques. Les principals partides per cobrir necessitats bàsiques han anat a pagar habitacions o habitatges de lloguer, cobrir necessitats alimentàries i pagar serveis relacionats amb l’educació dels fills, com ara escoles bressol, menjadors i llibres. Les demandes a Càritas per part de les famílies van des de la sol·licitud de feina i formació laboral fins un lloc per viure que puguin assumir o la cobertura de les necessitats més bàsiques, com ara l’alimentació, la roba i el pagament de rebuts.

El Pla de Barris: intervenint sense la veu del veïnat

Per Joan Martínez, president de la CONFAVC.




Ara que el Pla de Barris del departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat compleix cinc anys i arrenquen nous programes bessons com la Llei per la regularització i millora de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics cal fer una reflexió en veu alta de les llums i les ombres del primer. També de l’escassa veu que actualment tenim les entitats veïnals a l’hora de dissenyar les intervencions concretes quan es despleguen als territoris que se’ls concedeix les ajudes.
Des dels seus inicis, el Pla de Barris s’ha centrat en les intervencions urbanístiques. Sens dubte un fet important, com l’aposta que es prioritzi atorgar les ajudes als territoris on la cohesió social ha estat malmesa. Però aquestes dues premisses no asseguren avançar en la millora de la qualitat de vida del veïnat ja que els principals objectius de les intervencions s’haurien de focalitzar en com les persones dels barris usen aquestes infraestructures i per a això és imprescindible l’acció social, que hauria d’esdevenir l’aposta central.
A més, i d’aquí es perfila la principal ombra, el disseny d’aquestes intervencions són pensades pels equips tècnics dels ajuntaments. Per això, en general els plans que es despleguen són vistos com realitats llunyanes: com a propostes que venen dissenyades des de fora, amb un dirigisme totalment intencionat. Aquest plantejament inicial fa que les intervencions no es veuen com una aposta de les organitzacions que estan treballant als territoris, i siguin mancats de protagonisme veïnal des del moment mateix d’idear les intervencions fins a la manera de desplegar-les.

Òbviament el nostre interès és que es pugui anar molts més enllà, incrementant la participació de les organitzacions veïnals en totes les etapes dels projectes: des del disseny fins l’execució d’aquests. Per tant, penso que hem d’avançar per potenciar el protagonisme de les associacions veïnals i del teixit associatiu. Sabem, com ningú, que generar un procés de participació és, en general, llarg i complex, i requereix guanyar-se la confiança dels veïns i de les veïnes. Però és imprescindible donar el pas.

L’habitatge:un dret exigible

Per Xavier Julve, tècnic d’economia social de la CONFAVC





Mentre s’acumulen les forces, i es pensa en la batalla que caldrà presentar algun dia (quan es pugui guanyar) per fer efectiu el dret a l’habitatge, hi ha accions que es poden fer en el marc actual. La llei pel Dret a l’Habitatge, el Pacte Nacional per l’Habitatge i l’entrada en vigor del Registre de demandants d’habitatge protegit, presenten algunes escletxes que els moviments socials poden furgar.


El moviment veïnal es proposa iniciar una campanya que, per una banda, exigeix als ajuntaments la constitució de Taules Locals de l’Habitatge. Es pretén que aquesta figura, contemplada al Pacte Nacional, sigui un òrgan operatiu i no només un lloc per escalfar cadires, és a dir, allunyat del model de la gran majoria de consells municipals, fundats amb una funció estètica i merament legitimadora d’inoperàncies municipals que fan perdre el temps i les ganes a la societat civil.

Per altra banda, la campanya preveu engegar inscripcions per municipis de persones amb necessitats d’habitatge, explotant així les possibilitats que obre el nou Registre. A més dels efectes dinamitzadors que pugui aconseguir una campanya així, les dades resultants poden tenir un gran poder com a argument a l’hora d’incidir en les polítiques públiques d’habitatge. I no només a escala de cada municipi mitjançant la seva Taula, sinó també a escala de país.

comença el curs d'urbanisme i habitatge organitzat per la CONFAVC

Aquests cursos estan adreçats especialment a persones d'associacions, de col·lectius socials i personal tècnic d'organitzacions i administracions.

La formació està distribuïda en tres mòduls: l'Urbanisme (el dia 9 de desembre), les polítiques d'habitatge (el 14 de desembre) i el Cooperativisme d'habitatge (16 de desembre)

Aquesta formació està totalment subvencionat i es farà a la seu de la CONFAVC, c/Doctor Aiguader, número 18 de la Barceloneta.

Per més informació i inscripcions: 932 688 980

El SECRETARI DE LA FAVM

TONI GARCIA

Aquests

Muere Jordi Solé Tura

Desde la Federación, lamentamos la perdida del Jordi Solé Tura. Queremos expresar la condolencia a su familia.

La junta directiva

Contra la violencia de género.desde los barrios

Por Raquel de la Vega Patín, Secretària tècnica de la Fundació CONFAVC i coordinadora del Programa de Mediadoras Sociales contra la Violencia de Género de la CONFAVC.

Muchas personas piensan que en pleno siglo XXI no es necesario hablar de la violencia de género: esta violencia que constantemente ejercen algunos hombres, algunos estados, sobre las vidas y los cuerpos de las mujeres. La sociedad patriarcal ha catalogado históricamente a las mujeres en un rango inferior en la escala de la humanidad. Seres inferiores, a quienes se les negaba la opción de decidir sobre sus vidas. Y esta realidad no es pretérita en el mundo. En España tampoco tenemos que viajar mucho en el pasado para darnos cuenta de cuánto estaban sometidas al poder masculino: durante al franquismo las mujeres no podían abrir una cuenta corriente, adquirir una vivienda, sin el consentimiento explícito de su padre o marido.

A pesar de todos estos impedimentos, atentados contra la libertad femenina, las mujeres siempre han encontrado un modo de expresarse, de continuar su lucha: desde las sufragistas del siglo XIX hasta hoy en día.

Desde el movimiento de bases, las mujeres también han tenido un papel decisivo: son las que han otorgado calidad y calidez a los barrios, las que reclamaban mejoras desde una visión integral: querían barrios con calidad, acogedores, con colegios, con espacios de ocio, centros cívicos, donde llegaran los transportes públicos. Es decir, barrios para vivir. Y de esta manera muchas dirigentes vecinales llevaron su lucha, junto con los hombres, para que los barrios fueran reflejos de sus deseos. A pesar que las mujeres en un principio no eran visibles en las juntas de las asociaciones vecinales, estaban en la consecución de los objetivos.

Més informació »

La CONFAVC exigeix als partits polítics un nou marc legal municipalista per evitar casos de presumpte corrupció com el de Santa Coloma i altres jutjat arreu de l’Estat

La CONFAVC exigeix als partits polítics un nou marc legal municipalista per evitar casos de presumpte corrupció com el de Santa Coloma i altres jutjat arreu de l’Estat
Comunicat CONFAVC, dimecres 04 de novembre de 2009 La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) vol expressar la seva repulsa a tot tipus de corrupció i entén la situació d’incertesa, angoixa i desencant que estan patint els veïns i veïnes davant de la gestió de les administracions públiques.

La CONFAVC segueix creient en la funció municipalista del moviment veïnal format per un teixit d’entitats més pròximes a la població. Per aquest fet fa temps que l’organització demana, i ara amb més fermesa que mai, una nova llei pel finançament municipal. Un nou marc legal que doti dels recursos necessaris a les administracions locals i que a més, tingui els mitjans suficients de control i transparència per evitar totes aquestes situacions d’espoli públic que està patint la ciutadania.

Per tant, aquesta organització del moviment veïnal insta a què tota la ciutadania i l’anomenada “classe política” treballi per evitar que es puguin donar casos en què “els mal anomenats polítics” puguin malversar fons públics sense cap escrúpol, prevaricar amb projectes urbanístics, evadir capital i mantenir enganyada a la ciutadania.

La falta de confiança que s’està generant entre la població vers els gestors i polítics de les administracions públiques, s’ha de combatre amb fermesa, aplicant les lleis amb tota la seva amplitud per no deixar impunes aquests “presumptes delinqüents relacionats amb la totxana i a la gestió pública”.

La CONFAVC exigeix a les administracions públiques una resposta que demostri que s’està acordant un camí per evitar, en el futur, la possibilitat que es puguin donar més casos d’aquest tipus de delictes.

En un moment de crisi, en què la classe política està demanant a la població calma i resignació enfront la pressió econòmica, la contenció de salaris baixos, l’alça majoritària dels preus dels servis bàsics, impostos, taxes etc., més que mai la ciutadania ha de mostrar ser intolerants i fiscalitzadora.

A més, l’entitat exigeix que s’actuï amb transparència perquè siguin processats i condemnats als culpables dels fets i es donin garanties perquè es tirin endavant lleis que impedeixin la repetició de casos de corrupció semblants als que s’estan destapant que erosionen la confiança que hauríem de poder tenir la ciutadania de les administracions públiques com a gestors del patrimoni de tot el veïnat

La FAVM proposa la CONGELACIÓ dels impostos i taxes a Mollet del Vallés

La federació proposa per l`any vinent la CONGELACIÓ dels impostos,taxas,pujada de l`IBI prevista també per el proper any, degut a que les previsions no son gens ni mica positives. A mes es segueix prenent la referencia de l`IPC de juliol que va ser del - 1,4%, pensem que es una mesura prudent tenint en compte que, aquets any les pujades a tots els municipis han estat per damunt de l` IPC real, exceptuant alguns pocs municipis.

Lo que si volem, és que s´aportint els màxims recusos económics per temes socials i per cursets de capacitació dels aturats, i per la gent amb pocs estudis de la ciutat.
Aquesta petició la comparteix totes les Federacions d`Associacions Veïnals de Catalunya i Cofac. Un exemple a seguir és l`equip de govern de badalona que aixì ho va decidir el passat 14 d`octubre. En la reunió del passat dia 21 d`octubre amb la AMB,es va acordar lo següent; El responsable de residuos Carles Cunill, va di que congela les taxes de residuos any 2010; També va di que l` ACA incrementa el 2% el canon d`aigua i que la tarifa de l` aigua pujará el 3%, mes o meins.
La pujada de l`aigua per part de Agbar per l`any vinent no se sabrá fins de prés del 5 de novembre,on ho decidiran.

La junta directiva

CiU i el PP es queden sols al Parlament en la votació contra el peatge de la B-500

::Les tres forces del govern català s'hi oposen perquè no donen per fet que la via sigui de pagament::



El debat sobre el peatge que segons sembla s'haurà d'abonar per creuar el futur túnel de la B-500 entre Badalona i Mollet del Vallès va arribar ahir a la comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya, en què CiU va presentar una proposta de resolució perquè aquesta via no sigui de pagament. El text de la federació nacionalista només va trobar el suport del PP, mentre que les forces del tripartit català van tancar files i no s'hi van sumar al•legant, a grans trets, que a hores d'ara no s'ha determinat si la nova via serà de peatge. Només ERC va garantir que si aquesta opció acaba prosperant «aleshores ens hi oposarem».
El portaveu d'Infraestructures de CiU, Josep Rull, va acusar les forces del tripartit de «tenir un doble discurs», després que ahir votessin en contra d'una proposta dels convergents que demanava que la carretera B-500 entre Badalona i Mollet sigui lliure de peatge. Tot i que els grups municipals d'ICV-EUiA i ERC a l'Ajuntament de Badalona ja han manifestat que s'oposen d'una manera rotunda al fet que aquesta nova via sigui de pagament, ahir els seus respectius grups parlamentaris van rebutjar la proposta de CiU, tot considerant juntament amb el PSC que els convergents s'estaven avançant a uns fets que no estan confirmats. En aquest sentit, Rull va lamentar l'argumentació esgrimida «quan l'encàrrec del projecte a l'empresa Tabasa ja inclou la possibilitat de fer una via de pagament i quan el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, està justificant la creació del peatge amb criteris de descongestió de la carretera».
Roberto Labandera (PSC) es va mostrar molt crític amb CiU, a qui va acusar d'imposar tots els peatges durant els seus anys de govern per reconvertir-se ara en «el primer defensor de les polítiques d'eliminació de peatges». Va apuntar també que la fase actual és la d'elaboració d'estudis i del projecte, i que «més tard serà el moment de definir si la via ha de ser de pagament».
Salvador Milà (ICV-EUiA) va defensar la necessitat d'implantar un model eficient de transport ferroviari a l'àrea metropolitana i va ser una mica ambigu a l'hora de referir-se al possible peatge de la B-500: «No som favorables al peatge, però tampoc volem que aquesta via es pagui entre tots els ciutadans a través dels impostos. Preferim contemplar el peatge com a element regulador de la mobilitat».
Per part d'ERC, el diputat Pere Vigo va criticar que CiU doni per fet que la B-500 serà de peatge, i va garantir que si es confirma aquesta hipòtesi «nosaltres serem els primers a oposar-nos-hi». També va fer referència a la necessitat de buscar el consens dins del món polític territorial.
Les tres forces d'esquerra van presentar una esmena en què s'insta el govern de la Generalitat a elaborar els informes i estudis necessaris per garantir que no afecti espais d'interès natural i per garantir la reducció d'emissions, i en què s'aposta per «determinar el sistema de finançament de l'actuació» un cop estigui redactat el projecte constructiu.
Així doncs, la proposta de resolució de CiU només va trobar el suport del PP. El diputat Josep Llobet es va preguntar en veu alta «com és que l'alcalde de Badalona ja s'ha manifestat a favor del peatge si encara no s'ha pres una decisió», i va recordar que els populars estan impulsant una campanya de recollida de firmes a Badalona contra aquest peatge. Va augurar que Tabasa establirà el peatge de la nova via passades les eleccions autonòmiques.
Josep Rull, en la seva exposició del text, va fer referència als túnels de Parpers a la C-60 que va fer CiU, entre el Vallès Oriental i el Maresme, i que són gratuïts, i va recordar que el tripartit «parlava d'una Catalunya lliure de peatges i ara volen imposar aquesta via de pagament». El portaveu d'Infraestructures de CiU va denunciar que la creació d'un nou peatge «va contra el plantejament acordat al grup de rescat de peatges, segons el qual no es poden incorporar noves vies de pagament si no hi ha una alternativa lliure de peatge competitiva i una oferta potent de transport públic».
Mollet i Sant Fost, presents en la sessió
Diversos representants de les ciutats de Mollet del Vallès i de Sant Fost de Campsentelles van ser presents ahir en la comissió de Política Territorial. Per part dels dos ajuntaments hi havia els tinents d'alcalde Joaquim Pérez i Feliu Guillaumes, respectivament, tots dos de CiU. També hi havia el president d'Òmnium Cultural a Sant Fost, Carles Segura, i el president de la Federació d'Associacions de Veïns de la mateixa ciutat, Agustí Gil. De Badalona no hi havia ningú, tot i que Ferran Falcó (CiU) va penjar un missatge a la xarxa social Facebook en què anunciava la discussió d'ahir i la possibilitat d'assistir-hi. Els representants de Mollet i Sant Fost van manifestar la seva rotunda oposició al peatge i van qualificar el possible pagament de «greuge comparatiu amb els túnels de Parpers». En els pròxims dies es produirà una trobada entre els consistoris de les dues ciutats i el grup de CiU a Badalona per dissenyar una estratègia conjunta contra el possible pagament. La federació d'entitats veïnals de Sant Fost també té intenció de reunir-se amb els seus homòlegs a Badalona i Mollet.



La FAVM lamenta profundament no haver sigut invitats aquesta reunió,però en la propera reunió hi serem.

LA FAVM PARLA AMB EL GERENT DEL NOU HOSPITAL

El motiu de la reunió va ser el seguiment de les obres del nou hospital, el pressupost de l´ any vinent, la data d´ entrada en funcionament, quan es farà la selecció de personal, què es fa del vell hospital, dades referents d´ aquest any fins el mes de setembre respecta a l´ any passat, llistes d´ espera i altres.
Les obres van d´ acord amb el calendari previst i es determina l´ entrada en funcionament cap el 30 de juny o primera setmana de juliol de l´ any vinent. Les visites institucionals tindran lloc duran el mes de maig. El pressupost de cara a l´ any que ve s´ incrementa amb un 0,2% amb un increment de l´ IPC del 2%. Respecta a la contractació de dues-centes places de personal a cobrir, la empresa Emfo fa una primera selecció del personal més adient, s espera que durant el primer trimestre el consorci de l´ hospital nou anirà seleccionant i contractan les persones. Cal di que a hores dara ja estan cobertes les places de caps. de línies.
Respecte al vell hospital que estarà coordinat per el CAT salut, després de 18 mesos d obres, tindrà una cara nova i disposarà de 120 places per malalts subaguts i 40 places d´ hospital de dia, que sumat a les places del nou hospital significarà una capacitat total de més de 340 places hospitalàries per la nostre ciutat i poblacions properes que servirá el nou hospital .
Dades del 2009 fins a 30 de setembre respecta a lany passat: Altes un 4% més, estades hospitalàries han baixat a 6,17 dies, urgències han pujat 1,37%(800),hospital de dia ha pujat un 30%, actes quirúrgics han pujat un 6,34%, els parts han sigut 62 menis, les llistes d´ espera de primera visita de 62,3 dies han passat a 55 dies, queixals del seny de 500 dies ha baixat a 200, oftalmologia de 90 dies ha pujat a 120 dies, neurologia de 70 dies ha baixat a 27 dies, per operar-ne al gener hi havia 410 persones a finals d´ agost eren 680 persones.
La voluntat de la direcció del nou hospital és que els pacients es trobin com a casa, estar al seu costat, línia de conducta honesta, un menjar equilibrat i que arribi calent, du l´ economia al dia, per els menuts oferirà pallassos,mùsica, hauran exposicions, xerrades,...

La junta de la FAVM